Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

PRESONER DE GUERRA

Escrita per
PRESONER DE GUERRA

Es sol crepuscular s'havia post
Mentre ens menaven per un congost;
De cop dispars i crits tots sentírem,
Recordant ses bombes, ens estremírem.

Ets guies anaven uniformats;
Alguns d'ells estaven ensangonats.
Ens amenaçaven amb sos fusells,
Tractant-nos com si fóssim sos vedells.

Quan ens autràrem per descansar,
La majoria volgué escapar,
Ans el temor ens retingué allà.

No volíem perdre la llibertat,
Ni tampoc els que havíem estimat;
Almenys, l'esperança, no morirà!

Phoenix of the Literature

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL TREN DE LA MORT

Escrita per
EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.
Més informació

MÀGICS NESPRERS

Escrita per
MÀGICS NESPRERS Els nesprers han estat glaçats pel rou, Presumint de ser nuvis amb llur jou Nupcial. El Gregal havia esquilat Lo seu brancatge i la frondositat Conclogué, provocant l'envelliment. Així doncs, en arribar l'últim mes, I amb aquest, l'hivern, efusivament Finà la fal·lera. Que despuntés Com a punta de jorn fan sos rajos De sol, es delien tots ells; ans xàfec Rere xàfec, es podrien ets troncs Cada cop més, fins que ni calaixos S'en pogueren fer. Àdhuc, amb un càvec, D'aquests, un fuster, n'hagué dos bells joncs.
Més informació

FINAL FELIÇ

Escrita per
FINAL FELIÇ   Malgrat la llum auroral del matí, La pugna atiava el foc d’un llumí Sorgit dels flocs de sang i metralla Que queien, occint amb una dalla, La tendror d’una vinya i la flaire Dionisíaca, desprenent en l’aire, Un blanquinós i malèvol vapor; Ungia de pors es nostre valor I ennegria el coratge del mamut; Entre tots el van fer submís i mut. Però el mestral i la tramuntana, Fent-los ostatges amb una gebrada, Ens salvaren, ens alliberaren; La victòria feliçment celebràrem.   Phoenix of the Literature
Més informació

CIRERER AFRODISÍAC

Escrita per
CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature
Més informació

UN PECAMINÓS I SOFERT ROSER

Escrita per
UN PECAMINÓS I SOFERT ROSER De sutge, oh!, tristíssimes rouredes; Arlequinats turons, daurades valls. De nit em perdia per les fagedes, Convertint els somnis en encenalls. Un fred vespre, en eixir de casa, Vaig veure udolar els llops als estels; Una donzella em clavà una espasa, Oblidant tot roser eteri i excels. Ara cavalco pels edènics camps, Amb una euga enèrgica com els llamps, Percebent l’emanació del mester. Incoat de l’encís d’un llimoner, Ell em va fer capir que la volença, És una pecaminosa volença! Phoenix of the Literature
Més informació

EL ASESINO DEL REY FELIPE V

Escrita per
Imatge
EL ASESINO DEL REY FELIPE V El profesor Arturo Velázquez había resuelto la equación que le ayudaría a viajar en el tiempo. Quería ir a 1714 para liquidar a Felipe V y de esta manera, devolver la paz a Cataluña y a los reinos de España. Aquel viernes por la noche sería un buen día para hacerlo. Se vistió con el mejor traje que tenía en el armario y con su amigo Juan Martínez subió a su nave espacial. Una vez estuvieron en el interior del vehículo, el profesor Velázquez cerró la puerta y puso en marcha el motor principal de la cosmonave. Esta, despegó dando vueltas sobre sí misma y empezó a sobrevolar el inmenso cielo de una nación llena de españoles que contemplaban el espectáculo. Por fin salieron al espacio exterior. Des de allí, la Tierra no parecía la misma: era un poco más pequeña y redonda del tamaño de una pelota de fútbol. Estaba cubierta de nubes negras que estaban cargadas de lluvia, para regar un poco, los campos del planeta que les había acogido ...
Més informació

CAMÍ CAP A LA MORT

Escrita per
CAMÍ CAP A LA MORT L’ombra m’està perseguint per un bosc, Submís en el foc etern car és fosc. Sento els miols daurats d’un gat salvatge; Veig sos ulls grocs entre lo brancatge, D’un arbre que s’alça majestuós, Amb el seu vermell encès i pompós. És l’ira erigida del vol d’un corb Que ha sucumbit, congelat en un torb. S’ha extraviat la meva valisa, Escampant els sentiments en la brisa. El seu verí letal fou l’huracà Que em transportà com si fos un gavià, Pels crims ignominiosos del govern: Tirànic i corrupte; fou el nostre infern. Phoenix of the Literature
Més informació

L'EMBRIAGUESA DE LA MORT

Escrita per
L'EMBRIAGUESA DE LA MORT Embriagat pel beuratge d’un calze Oeixo el parrupar que fa un moixó; Em fixo, atuït, en un vetust salze Malgrat que al costat tingui un escurçó. Un cop m’ha clavat les seves espines, El seu túixec flueix pels llimerols; La meva sang es glaça i fent tentines, Copso l’idíl·lic so dels flabiols. Ànimes serafines em reberen Entre cridòries i afalagaments; Algunes libacions de condol feren, Novament, del firmament, foguerades D’astres atzurosos i coalescents, Recordant mos besos i abraçades. Phoenix of the Literautre
Més informació

GERNIKA

Escrita per
Imatge
GERNIKA Tristemente las campanas sonaban Mientras aquella ciudad, cruelmente bombardeaban. Aún no había amanecido el día Y el santuario de la libertad, de muertes ardía. Se refugiaba la gente llorando, Entre las runas de aquellas calles vacías. Algunos gritaban reclamando, Aquella paz que sangrientamente plañías. Se fueron los nacionales Quemando antes aquel viejo roble, Símbolo de sabiduría. El honor de aquel árbol noble, Dios de tus raíces culturales, Un día tu pueblo defendería. Phoenix of the Literature Premi a la millor creativitat del mini concurs Poemarte de Wattpad
Més informació

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

Escrita per
LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature
Més informació