MY LITERATURE

ESTAT OPRESSOR A trenc d'alba s'apaguen els fanals, Escoltant els aleteigs dels pardals, La gent es deixa perdre pels comerços; En els seus pensaments estan immersos. Els bulevards s'omplen de cridòries Car la ciutat s'ha aixecat en flames: Contenidors cremant i barricades; Han mort calcinades ses apòries. Corrent, s'amaguen els manifestants: Són perseguits per la policia; Al port es besen dos joves amants. Un periodista fotografia, Els actes vandàlics que presencia; La pugna fou sorgida dels bergants. Phoenix of the Literature

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

  THE CANCELED WEDDING      Two months before his wedding with Anne, Alan Berwick found her corpse in their bedroom. The blood had stained his hands and dyed all the bed sheets: she had been killed with a sword by someone and he had to solve her murder immediately! A few weeks later the lieutenant Ronald Hatherwood arrested him as the main suspected of the case. He spent three fortnights and a half inside a cell of the police station sharing that quiet and shadowy room with his wife’s killer without knowing who was that outrageous man. Afterwards that time the judge initiated the legal proceedings and asked him to visit her as soon as possible and ordered to Hatherwood to bring the evidences of Mr. Berwick’s incrimination. Peter Stone drove the patrol car and took his friend to the court. It was in the middle of Huddersfield and they had a traffic jam sooner arriving at the building where Diana McMillan was drinking a cup of tea and eating a...

EL ASESINO DEL REY FELIPE V El profesor Arturo Velázquez había resuelto la equación que le ayudaría a viajar en el tiempo. Quería ir a 1714 para liquidar a Felipe V y de esta manera, devolver la paz a Cataluña y a los reinos de España. Aquel viernes por la noche sería un buen día para hacerlo. Se vistió con el mejor traje que tenía en el armario y con su amigo Juan Martínez subió a su nave espacial. Una vez estuvieron en el interior del vehículo, el profesor Velázquez cerró la puerta y puso en marcha el motor principal de la cosmonave. Esta, despegó dando vueltas sobre sí misma y empezó a sobrevolar el inmenso cielo de una nación llena de españoles que contemplaban el espectáculo. Por fin salieron al espacio exterior. Des de allí, la Tierra no parecía la misma: era un poco más pequeña y redonda del tamaño de una pelota de fútbol. Estaba cubierta de nubes negras que estaban cargadas de lluvia, para regar un poco, los campos del planeta que les había acogido ...

GERNIKA Tristemente las campanas sonaban Mientras aquella ciudad, cruelmente bombardeaban. Aún no había amanecido el día Y el santuario de la libertad, de muertes ardía. Se refugiaba la gente llorando, Entre las runas de aquellas calles vacías. Algunos gritaban reclamando, Aquella paz que sangrientamente plañías. Se fueron los nacionales Quemando antes aquel viejo roble, Símbolo de sabiduría. El honor de aquel árbol noble, Dios de tus raíces culturales, Un día tu pueblo defendería. Phoenix of the Literature Premi a la millor creativitat del mini concurs Poemarte de Wattpad

LA TAVERNA  Des d'una taverna, Bevent un vas de rom, Contemplo el Mediterrani, Brillant en l'horitzó.  Els mariners passegen per la platja El sol rogenc, ix lascivament, Mentre les ones turqueses Es mouen amb el vent! Els cafès dels passeig Es van omplint d'estrangers. Fent petar la xerrada, El temps transcorre lentament.  La nit s'aproxima, La lluna il·lumina sorneguerament Els enamorats que es banyen En les aigües de ponent. M'acabo el cafè, Fumejant, que m'han ofert, Mentre els núvols cobreixen, El cel, per fer ploure, Diminuts estels. Phoenix of the Literature

ALEGRIA PERDUDA EN L'ANHEL FOLL DE L'OR Ets rajos tenyíen d'escarlata Sa besllum de sa lluna albina; Semblava una immensa fogata, Ambre com sa resplendor alpina. Novament he vist s'albada néixer Percebent ses onades turqueses; Es teu esperit va aparéixer D'entre sa foscor de ses tenebres. Vas ser l'harmonia d'aquell dia, Amb el teu esguard verament candent; L'acord de la teva melodia. Radiant i càlid, ha estat acollent; Em va fer recuperar l'alegria Perduda, anhelant l'or follament. Phoenix of the Literature

RETORN MELANCÒLIC L'11 de maig de 1968, vaig tornar al lloc on havia viscut gran part de la meva infància. Havia canviat tant que no sabia del cert si estava perdut: edificis en runes, cotxes accidentats i gent passejant per un carrer que per a mi era desconegut. Una dona amb mirada indiferent, orgullosa de si mateixa, s'apropà cap a mi i em digué amb menyspreu: "Fuig d'aquest barri o aviso el guàrdia que hi ha allí!". Vaig mirar a banda i banda però no vaig poder veure a ningú. M'havia descobert aquella senyora? Ella potser no, però en qualsevol cas, jo sí: es tractava, sens dubte, de la filla d'un tal Moritz (un general de l'exèrcit alemany que havia capturat, malauradament, amb les seves tropes d'allò més altives, arrogants, poderoses i egoistes, amb els tancs de la divisió 23 i uns míssils proporcionats pels Estats Units, la capital francesa: París). Havia canviat tant fins aleshores! No sabia què fer... Em vaig asseure e...

PRESONER DE GUERRA Es sol crepuscular s'havia post Mentre ens menaven per un congost; De cop dispars i crits tots sentírem, Recordant ses bombes, ens estremírem. Ets guies anaven uniformats; Alguns d'ells estaven ensangonats. Ens amenaçaven amb sos fusells, Tractant-nos com si fóssim sos vedells. Quan ens autràrem per descansar, La majoria volgué escapar, Ans el temor ens retingué allà. No volíem perdre la llibertat, Ni tampoc els que havíem estimat; Almenys, l'esperança, no morirà! Phoenix of the Literature

      THE COTTAGE       Mr. O'Connor had killed his wife that cold and windy night of October in their cottage near York. When his fellows called him at 3 a.m. explaining what had happened while he was in his bedroom sleeping with his girlfriend, he dressed up quickly and went out of his house without kissing Anne because of the emergency. Alan Berwick had borned in the suburb of Chelsea on 1991, three evenings before Christmas. He had a chestnut-coloured curly hair and a brown eyes. He was tall and thin… Alan was very tone up because of his status inside North Yorkshire Police; he needed this physique because he worked as a superintendent. He drove his patrol car through a motorway from Sheffield to Harrogate within thirty minutes and a half and when he arrived at this town, he parked the vehicle in front of a little house which was situated in the main street of that small but welcoming village. Mr. Berwick knoc...

TARDOR ESPIRITUAL Aquesta horabaixa has copsat l'om Com envellia, afligint ton cor Puix que ses fulles perdien tot l'or Dansant en el vent, a ulls de tothom. Sotjant una noia de bruns cabells, Una sageta solcava el cel. Ignívoma encengué els més bells Llavis rogencs que desfeien el gel. Un somriure ocàs es dibuixà En el seu fresquívol rostre d'argent Que des del primer instant t'entendrí. La dea harmoniosa començà A teixir els mots d'un cant serafí; La tardor s'apropava lentament. Phoenix of the Literature